És una de les preguntes que més rebem a consulta. “El meu fill ha fet 2 anys i només diu cinc o sis paraules.” “Encara no junta dos paraules.” “La filla de la meua amiga, de la mateixa edat, parla molt més.” I és una preocupació totalment comprensible: el llenguatge és una de les fites del desenvolupament que més visibles fan davant d’altres famílies.
La resposta breu és que cada xiquet té el seu ritme i que als 2 anys hi ha una variabilitat enorme dins del que es considera normal. Però també és cert que hi ha alguns senyals que conviden a fer una consulta, no per a alarmar-se, sinó per a tindre informació i, si cal, començar a treballar abans. En este article t’ho expliquem amb calma.
Què s’espera als 2 anys, més o menys?
Una referència orientativa, no una norma rígida, és que cap als 24 mesos un xiquet sol tindre un vocabulari d’unes 50 paraules i comença a combinar-ne dos (“vol aigua”, “papa coxe”, “mama allí”). Però hi ha xiquets que als 24 mesos en diuen 30 i als 26 mesos peguen un salt a 100. I altres que mantenen un ritme més pausat tot l’any i acaben perfectament bé.
El nombre exacte de paraules importa molt menys que l’evolució: si veus que el teu fill va sumant paraules noves, encara que siga a poc a poc, és un molt bon senyal.
El que mirem com a logopedes no és tant un número, sinó la combinació de comprensió (¿entén el que li dius?), intenció comunicativa (¿busca comunicar-se amb tu d’alguna manera?) i evolució (¿hi ha progrés respecte fa uns mesos?). Estos tres elements ens donen molta més informació que la quantitat de paraules en un dia concret.
Senyals que conviden a consultar
Estos són els senyals que, si reconeixes en el teu fill, fan recomanable una valoració professional:
- No entén ordres senzilles del tipus “porta’m la pilota” o “dóna-li això al papa”, també quan no estan acompanyades d’un gest.
- No mostra intenció comunicativa: no et mira als ulls per a demanar-te coses, no assenyala, no fa sorolls per a cridar la teua atenció.
- El vocabulari no creix des de fa 3-6 mesos: està estancat en un grup molt reduït de paraules i no n’incorpora de noves.
- Ha perdut paraules que abans deia. Una regressió en el llenguatge sempre mereix consulta.
Si reconeixes algun d’estos senyals, no vol dir que el teu fill tinga un trastorn. Vol dir que una valoració pot ajudar a descartar coses, posar nom al que passa i, si cal, començar a treballar a temps. La intervenció primerenca, quan és necessària, és molt eficaç.
Què puc fer a casa?
Independentment de si decidixes consultar o no, hi ha coses molt senzilles que ajuden a estimular el llenguatge en el dia a dia:
- Parla-li molt i molt clar. Descriu-li el que feu junts: “ara posarem la samarreta”, “mira, un gos!”, “fa fred, posa’t el jaqueta”. Sembla obvi, però la quantitat i qualitat d’entrada lingüística importen molt.
- Llig amb ell cada dia. Encara que siga 5 minuts. Els llibres il·lustrats amb poc text, on podeu assenyalar i nomenar coses, són ideals.
- Espera després de dir alguna cosa. Quan li preguntes “¿vols la llet?”, dóna-li uns segons per a respondre, encara que siga amb un so o un gest. Si tu ompliments tots els silencis, no li deixes espai per a comunicar.
- Canta i fes jocs amb rima. Les cançons amb gestos (“Sol solet”, “Cinc llobatons”) són una de les eines més potents per a la consciència fonològica.
La consulta com a tranquil·litat
Moltes famílies arriben a consulta i ixen amb la informació que el seu fill està dins de la normalitat, simplement amb un ritme més pausat. Altres arriben i descobrixen que una intervenció primerenca de pocs mesos pot fer una gran diferència. En tots dos casos, la consulta dóna tranquil·litat i informació útil.
Si tens preguntes sobre el desenvolupament del llenguatge del teu fill, pots reservar una primera cita o escriure’ns per WhatsApp. La primera consulta dura 30 minuts i serveix per a valorar la situació amb tu sense compromís.
