Mamà Informada · Llavors Logopèdia

L'anquiloglòssia en nadons (fre lingual curt): quan és un problema i quan no

Thu, 28 May 2026 00:00:00 GMT

Si tens un bebé nounat i la lactància no acaba de funcionar com esperaves —el bebé es queda enganxat al pit moltes hores, hi ha dolor cada vegada que mama, no acaba de pegar el bot de pes que tocava— és possible que algú t'haja comentat la paraula "fre lingual" o "anquiloglòssia". I que t'haja deixat amb més dubtes dels que tenies abans.

En este article t'expliquem amb calma què és l'anquiloglòssia, quan val la pena valorar-la i quin paper hi té la logopeda neonatal. Que ningú haja de prendre decisions sobre el seu nadó amb informació a mitges.

Què és l'anquiloglòssia?

L'anquiloglòssia, popularment coneguda com a "fre lingual curt", és una condició en què el fre lingual —el plec de teixit que connecta la part inferior de la llengua amb el sòl de la boca— és més curt, gruixut o tens del que tocaria. Açò pot limitar el moviment de la llengua i, en alguns casos, afectar funcions com la succió, la deglució o, més avant, la parla.

Hi ha dos tipus principals:

Anquiloglòssia anterior: el fre arriba molt prop de la punta de la llengua i es veu clarament a simple vista. És la forma "clàssica" i la més fàcil de detectar.
Anquiloglòssia posterior: el fre està més amagat, en la base de la llengua. No es veu a simple vista i requereix una valoració funcional, no només visual.

És important destacar que tindre un fre lingual visible no vol dir automàticament que hi haja un problema. Molts nadons tenen el fre lingual prominent i la lactància els funciona perfectament.

Senyals que poden indicar-la

Quan parlem de senyals, parlem de funció, no només d'anatomia. Estos són els indicadors que conviden a fer una valoració per part d'una logopeda neonatal:

Dolor persistent a la mare durant la presa, no sols els primers dies. Esquerdes, sagnat o sensació de pessigada.
Tomes llargues i ineficaces: el nadó està molt de temps al pit però no pareix saciat, o s'adorm i es desperta amb fam al cap de pocs minuts.
Soroll al mamar ("clic", xuplada amb aire) o pèrdua de llet pels costats de la boca.
Pèrdua o estancament del pes del nadó, més enllà del descens fisiològic dels primers dies.
Episodis recurrents de mastitis o obstruccions en la mare a causa d'un buidatge incomplet del pit.

El dolor durant la lactància no és una etapa que cal "aguantar" mentre passa. Si dol més enllà dels primers dies o el bebé no progressa adequadament, mereix una valoració.

Quan cal intervindre i quan no

Esta és la part on cal anar amb cap, perquè en els darrers anys s'ha donat un debat important sobre la "sobreintervenció" en frenotomies. La realitat és que no totes les anquiloglòssies necessiten cirurgia.

La decisió d'intervindre s'ha de basar en tres factors combinats: la dificultat funcional real (¿hi ha problemes amb la lactància o no?), la valoració anatòmica del fre i la possibilitat d'aconseguir millora amb exercicis i postures abans de plantejar una frenotomia.

Una valoració professional ben feta diferencia entre:

Anquiloglòssia simptomàtica que sí cal tractar (amb exercicis, frenotomia o tots dos).
Variant anatòmica sense impacte funcional que no requereix cap actuació, encara que el fre siga visible.

Esta distinció és clau per a no exposar el nadó a una intervenció innecessària.

El paper de la logopeda neonatal

La logopeda neonatal és la professional que valora la funció oral del nadó en context. No es queda només en mirar el fre: observa com mama, com es coordina la succió amb la deglució i la respiració, com es mou la llengua durant la presa, com es col·loca la mare i el bebé.

A més, quan es decideix una frenotomia, la logopeda neonatal acompanya el procés amb:

Exercicis previs per a preparar la musculatura oral.
Suport durant la presa per a optimitzar la posició i l'enganxe.
Exercicis posteriors per a evitar reinsercions i guanyar mobilitat lingual real.

Sense este acompanyament, la frenotomia per si sola sovint no soluciona el problema funcional.

Si tens dubtes, no esperes

La lactància funciona millor quan els problemes es valoren prompte. Si estàs a València i sospites que el teu nadó pot tindre dificultats relacionades amb el fre lingual, pots reservar una primera cita o escriure'ns per WhatsApp. La valoració de 30 minuts serveix per a determinar si l'anquiloglòssia està afectant la funció o si la dificultat ve d'un altre lloc, i per a plantejar un pla d'actuació adaptat al teu cas.

El meu fill té 2 anys i parla poc: ha de preocupar-me?

Thu, 14 May 2026 00:00:00 GMT

És una de les preguntes que més rebem a consulta. "El meu fill ha fet 2 anys i només diu cinc o sis paraules." "Encara no junta dos paraules." "La filla de la meua amiga, de la mateixa edat, parla molt més." I és una preocupació totalment comprensible: el llenguatge és una de les fites del desenvolupament que més visibles fan davant d'altres famílies.

La resposta breu és que cada xiquet té el seu ritme i que als 2 anys hi ha una variabilitat enorme dins del que es considera normal. Però també és cert que hi ha alguns senyals que conviden a fer una consulta, no per a alarmar-se, sinó per a tindre informació i, si cal, començar a treballar abans. En este article t'ho expliquem amb calma.

Què s'espera als 2 anys, més o menys?

Una referència orientativa, no una norma rígida, és que cap als 24 mesos un xiquet sol tindre un vocabulari d'unes 50 paraules i comença a combinar-ne dos ("vol aigua", "papa coxe", "mama allí"). Però hi ha xiquets que als 24 mesos en diuen 30 i als 26 mesos peguen un salt a 100. I altres que mantenen un ritme més pausat tot l'any i acaben perfectament bé.

El nombre exacte de paraules importa molt menys que l'evolució: si veus que el teu fill va sumant paraules noves, encara que siga a poc a poc, és un molt bon senyal.

El que mirem com a logopedes no és tant un número, sinó la combinació de comprensió (¿entén el que li dius?), intenció comunicativa (¿busca comunicar-se amb tu d'alguna manera?) i evolució (¿hi ha progrés respecte fa uns mesos?). Estos tres elements ens donen molta més informació que la quantitat de paraules en un dia concret.

Senyals que conviden a consultar

Estos són els senyals que, si reconeixes en el teu fill, fan recomanable una valoració professional:

No entén ordres senzilles del tipus "porta'm la pilota" o "dóna-li això al papa", també quan no estan acompanyades d'un gest.
No mostra intenció comunicativa: no et mira als ulls per a demanar-te coses, no assenyala, no fa sorolls per a cridar la teua atenció.
El vocabulari no creix des de fa 3-6 mesos: està estancat en un grup molt reduït de paraules i no n'incorpora de noves.
Ha perdut paraules que abans deia. Una regressió en el llenguatge sempre mereix consulta.

Si reconeixes algun d'estos senyals, no vol dir que el teu fill tinga un trastorn. Vol dir que una valoració pot ajudar a descartar coses, posar nom al que passa i, si cal, començar a treballar a temps. La intervenció primerenca, quan és necessària, és molt eficaç.

Què puc fer a casa?

Independentment de si decidixes consultar o no, hi ha coses molt senzilles que ajuden a estimular el llenguatge en el dia a dia:

Parla-li molt i molt clar. Descriu-li el que feu junts: "ara posarem la samarreta", "mira, un gos!", "fa fred, posa't el jaqueta". Sembla obvi, però la quantitat i qualitat d'entrada lingüística importen molt.
Llig amb ell cada dia. Encara que siga 5 minuts. Els llibres il·lustrats amb poc text, on podeu assenyalar i nomenar coses, són ideals.
Espera després de dir alguna cosa. Quan li preguntes "¿vols la llet?", dóna-li uns segons per a respondre, encara que siga amb un so o un gest. Si tu ompliments tots els silencis, no li deixes espai per a comunicar.
Canta i fes jocs amb rima. Les cançons amb gestos ("Sol solet", "Cinc llobatons") són una de les eines més potents per a la consciència fonològica.

La consulta com a tranquil·litat

Moltes famílies arriben a consulta i ixen amb la informació que el seu fill està dins de la normalitat, simplement amb un ritme més pausat. Altres arriben i descobrixen que una intervenció primerenca de pocs mesos pot fer una gran diferència. En tots dos casos, la consulta dóna tranquil·litat i informació útil.

Si tens preguntes sobre el desenvolupament del llenguatge del teu fill, pots reservar una primera cita o escriure'ns per WhatsApp. La primera consulta dura 30 minuts i serveix per a valorar la situació amb tu sense compromís.

Introducció dels sòlids: 5 senyals que el teu nadó està preparat

Thu, 30 Apr 2026 00:00:00 GMT

"Als 6 mesos pots començar amb els sòlids." Segur que ho has sentit cent voltes: al pediatre, al grup de criança, a casa dels iaios. I sí, els 6 mesos són una referència útil, però no són una data màgica. El que de veritat ens diu si un nadó està preparat per a començar amb l'alimentació complementària no és el calendari, sinó el seu cos.

En este article et donem les 5 senyals que les famílies poden observar a casa per a saber si ha arribat el moment, sense haver d'esperar exactament al dia del sext mes ni avançar-se per pressió.

La idea bàsica: les senyals manen, no el calendari

Cada xiquet desenvolupa les habilitats motores i digestives al seu ritme. Hi ha nadons que als 5 mesos i mig ja ens miren la cullera amb una insistència increïble, i altres que als 7 mesos encara no estan llestos. Tots dos casos són normals.

L'Organització Mundial de la Salut recomana iniciar l'alimentació complementària "al voltant dels 6 mesos", precisament perquè és una franja, no un dia. Les senyals que descriurem ací són les que tradicionalment s'observen per a confirmar que el nadó pot —i vol— començar.

Les 5 senyals que el teu nadó està preparat

Es manté assegut amb poca ajuda. Ha de ser capaç de mantindre el tronc i el cap drets, encara que siga amb un xicotet recolzament a la trona. Esta estabilitat és essencial per a empassar amb seguretat.
Mostra interés per la teua menjada. Et mira el plat, et segueix la cullera amb la mirada, fa el gest d'agafar-te el got. No és curiositat genèrica: és curiositat dirigida a l'aliment.
Ha perdut el reflex d'extrusió. Quan se li ofereix una cullera amb un poc d'aliment, ja no la torna cap a fora amb la llengua de manera automàtica. Este reflex protegix els primers mesos, però desapareix quan el sistema està preparat per a empassar coses diferents de la llet.
Coordina la mà amb la boca. És capaç d'agafar un objecte i portar-lo a la boca amb intenció. Esta coordinació és el que li permetrà, una mica més avant, agarrar un tros de fruita i menjar-se'l autònomament.
Obri la boca quan se li acosta l'aliment. No cal forçar-lo ni distraure'l: si l'aliment l'interessa, ell mateix obrirà la boca. Si la tanca o gira el cap, encara no és el moment, i no passa res.

El nadó no ha de complir les 5 senyals el mateix dia, però sí la majoria. Si en notes 3 o 4 amb certa claredat, probablement està preparat per a començar a explorar.

I la llet?

Una cosa que sovint es pregunten les famílies és si, al començar amb els sòlids, han de reduir la llet. La resposta és clara: no. Fins als 12 mesos, la llet (materna o de fórmula) continua sent l'aliment principal del nadó. Els sòlids, durant els primers mesos, són exploració: textures, sabors, gestos. La nutrició la cobrix la llet.

Açò vol dir que no cal preocupar-se si el nadó pren molt poca quantitat de sòlid al principi. És totalment esperable. La quantitat creixerà a poc a poc, al seu ritme.

Si tens dubtes, fes la consulta

Començar amb els sòlids és emocionant i, alhora, una mica abrumador. Si tens preguntes sobre les senyals, sobre quins aliments oferir primer o sobre com presentar-los (textures, mides, BLW vs. cullera), pots reservar una primera cita o escriure'ns per WhatsApp. La primera consulta dura 30 minuts i et donem pautes concretes adaptades al moment del teu nadó.

Per què el meu fill bava? Quan és normal i quan preocupar-se

Thu, 16 Apr 2026 00:00:00 GMT

Si tens un xiquet menut a casa, segur que ho has vist mil voltes: la camiseta humida, el baveret canviat tres vegades en un matí, el coixí del cotxet amb un tovalló a sota. El bavament és una de les escenes més comunes de la primera infància i, en la majoria dels casos, és completament normal.

Ara bé, hi ha moments en què val la pena parar-se a observar. No per a alarmar-se, sinó per a saber distingir entre el que forma part del desenvolupament i el que mereix una consulta amb una professional. En este article et donem les claus.

Per què bava el meu fill?

El bavament en xiquets menuts té diverses causes, totes elles relacionades amb el desenvolupament normal de les funcions orals. Entre les més habituals trobem:

L'eixida de les dents. A partir dels 4-6 mesos, l'aparició de les primeres dents estimula les glàndules salivars i augmenta la producció de saliva.
La maduració del control oral. El xiquet encara està aprenent a coordinar els llavis, la llengua i la deglució. Empassar saliva sense pensar-hi és una habilitat que es consolida amb el temps.
L'exploració oral. Els bebés porten objectes a la boca per a conéixer el món. Mossegar, xuplar i explorar amb la llengua són part del seu aprenentatge i activen la salivació.
La concentració. Quan el xiquet està molt centrat en una activitat —apilar peces, mirar un dibuix, observar un insecte— oblida momentàniament empassar.

Tots estos motius són habituals i no indiquen cap problema. Formen part del procés natural de creixement.

Fins quan és normal?

Esta és la pregunta que més preocupa a les famílies. La resposta curta és que el bavament habitualment disminueix de manera notable al voltant dels 18-24 mesos i sol desaparéixer cap als 3-4 anys, quan el control oral i la deglució estan completament madurs.

El bavament és una etapa, no un problema. Habitualment, cap als 4 anys, el xiquet ja sap empassar saliva de manera automàtica, també quan està concentrat o en moviment.

Açò no vol dir que un xiquet de 3 anys i mig que encara bava ocasionalment tinga cap dificultat. Cada xiquet té el seu ritme, i factors com una dentició tardana o un refredat passatger poden allargar la fase. El que mirem com a logopedes no és tant l'edat exacta com l'evolució: ¿el bavament va disminuint amb el temps o es manté constant?

Quan val la pena consultar?

Estos són els senyals que conviden a demanar una valoració professional, no per a alarmar-te, sinó per a poder actuar amb temps:

Bavament persistent més enllà dels 4 anys, especialment si no millora al llarg de mesos.
Bavament associat a dificultats d'alimentació: el xiquet té problemes per a mastegar, empassar aliments sòlids o tanca malament la boca al menjar.
Boca oberta de manera habitual, també en repòs. Pot indicar una hipotonia (poc to muscular) de la musculatura facial.
Dificultats amb la pronunciació d'alguns sons que requereixen control precís dels llavis o la llengua.

Si reconeixes algun d'estos senyals, no vol dir que hi haja un problema greu: vol dir que una valoració pot ajudar a entendre què passa i, si cal, posar-hi solució amb exercicis senzills.

I si tinc dubtes?

Cada xiquet és diferent i la línia entre "encara està madurant" i "convé valorar" no sempre és nítida. Si tens preguntes sobre el desenvolupament oral del teu fill, pots reservar una primera cita o escriure'ns per WhatsApp. La primera consulta dura 30 minuts i serveix justament per a això: aclarir si cal fer res o si simplement cal donar temps al temps.